El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la Llei del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial

“Un pas notable, però no suficient”, per a la garantia del dret a l’habitatge.

El passat 22 de desembre, durant el ple del Parlament de Catalunya, es va aprovar per unanimitat una nova llei que fa un pas endavant en la problemàtica de l’habitatge i la pobresa energètica. El 2015 ja es van aprovar un seguit d’articles on s’hi plasmaven mesures urgents per mitigar el desemparament de tots aquells que no es poden fer càrrec d’obtenir i mantenir un habitatge amb l’objectiu de garantir aquest dret.

Aquesta nova Llei té com a objectiu protegir les persones i famílies en situació d’exclusió residencial com a conseqüència del sobreendeutament. A més, es crea la Comissió d’Habitatge i Assistència per a Situacions d’Emergència per coordinar les actuacions de les diverses administracions públiques catalanes perquè puguin adoptar fórmules de mediació, expropiar temporalment habitatges buits i ajudar econòmicament els afectats o reallotjar-los.

El president de la Taula del Tercer Sector, institució que representa un conjunt de més de 3.000 entitats socials catalanes, Oriol Illa manifestava al respecte que “És útil i necessària la llei però sol·licito a les administracions que garanteixin el dret a l’habitatge enfront les arbitrarietats i capricis del mercat”.

Així doncs, aquesta nova Llei busca resoldre el Deute de les famílies amb sobreendeutament, arribant a un acord voluntari entre les entitats financeres i les famílies; una regulació del lloguer social obligatori i la prohibició de desnonaments que afectarà a molts pocs tenidors i la cessió obligatòria de pisos buits, que augmentarà el parc públic amb una expropiació temporal d’entre 4 i 10 anys per causes d’interès social de tots aquells pisos que constin al Registre d’habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitat. Es farà una transferència a tot aquell propietari d’habitatges buits doncs serà l’administració qui l’haurà de pagar. Per altra banda, no queda definida la problemàtica dels lloguers abusius que també es plantejava en la llei que preveu adaptar mesures que contribueixin evitar increments de les rendes que es pugin considerar desproporcionats.

No obstant el bon propòsit de la llei, aquesta pot provocar grans controvèrsies en quan a la seva aplicabilitat. El mercat de l’habitatge és poc elàstic a curt termini i la oferta d’habitatges es manté força constant per tant la nova edificació de pisos d’àmbit social pot ser lenta i amb costos econòmics elevats.

La possibilitat d’expropiació temporal i l’ocupació de pisos buits o ocupats sense títol habilitat pot generar controvèrsies i incertesa entre els propietaris.

Les famílies sobreendeutades seguiran tenint aquest deute que recaurà sobre seu a no ser que puguin arribar a un acord amb l’entitat creditora. Cert és que podran comptar amb subvencions i ajudes del sector públic però aquesta ajuda pot tanmateix ser contraproduent. Els tenidors dels pisos que ja s’han citat al llarg de l’article podran augmentar el preu de l’habitatge de manera proporcional a l’ajuda no solucionant l’endeutament i a sobre fer augmentar el preu d’un habitatge seguint pràctiques arbitràries.

Aquestes i moltes altres problemàtiques s’originen quan analitzem una mica més a fons la nova Llei aprovada. Caldrà observar com va evolucionant la proposta per tal de determinar si ha estat una bona política pública o no. Però una cosa si és clara, l’habitatge encara no és un dret universal. La lluita contra pobresa és de tots, una batalla constant. Ciutadans i governants hem d’actuar de manera conjunta per tal de fer front a la problemàtica i aconseguir que tots puguem gaudir d’un bé tant indispensable com és la vivenda.

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*