FICMA i algunes idees per adquirir un estil de vida més satisfactori

“Una fusió entre arts audiovisuals i un estil de vida més fructífer per tothom”

FICMA és el Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient, el més veterà en el seu gènere, que mitjançant el vincle de la indústria cinematogràfica envers la ciutadania promou en els seus films sensibilitzar, donar coneixença i educar amb un missatge clar tot aquell que pugui gaudir d’aquesta oda a la cultura del medi ambient.

Aquest any obria les portes amb la 23a edició del festival a Barcelona del 3 a l’11 de novembre gràcies al seu president i fundador Claudio Lauria, el director del FICMA Jaume Gil, Els consellers de Territori i Sostenibilitat i Cultura de la Generalitat de Catalunya, la regidora de medi ambient, Josep Maldonado president de AWEPA-ESPAÑA i tot un equip de treballadors que han fet possible aquest, ja indispensable, festival.

S’han projectat al voltant de 145 pel·lícules que van ser escollides d’entre gairebé 2300. En diferents formats podíem gaudir de llargmetratges en estrena, curtmetratges , documentals, animacions alguna que altre seguida d’una xerrada posterior i una posada en comú per part dels propis directors o tanmateix dels espectadors que encuriosits o impactats requerien posar-ho en comú generant així un ambient molt familiar i càlid.

Un servidor només va poder assistir a quatre d’elles, un llargmetratge en estrena, una animació i un parell de documentals força interessants. No sóc un erudit ni un bon crític de l’àmbit audiovisual, doncs estic realitzant un grau de Ciències Polítiques i de l’Administració exposaré les principals idees que en aquests treballs vaig poder observar.

Començant pel curtmetratge actual d’un minut de Dhimant Vyas, “Every Drop Counts” reflectia com afecta el desaprofitament d’una gota d’aigua en una llar benestant en correlació a la manca d’aquesta en terres com la Índia en la qual escasseja; enviant amb ell un missatge de sensibilització per aquells que no suposa un gran esforç deixar perdre una gota d’aigua, doncs en tenen en abundància.

El llargmetratge dirigit per Daryl Wein, “Consumed” exposa a l’espectador una visió subjectiva i crítica del que significa jugar amb el material genètic dels aliments per tal de fer-los més grans, més bonics i amb un desenvolupament més ràpid i barat, transgènics, encarnada amb una mare que preocupada per l’estat de salut del seu fill es veu obligada a indagar sobre aquest món per cercar-ne respostes. Deixant de banda el guió, l’apartat tècnic i l’estructura de la pel·lícula que deixen, al meu parer bastant que desitjar, si que donarà de què pensar.

Als Estats Units, els cultius de soja i cotó modificats genèticament són al voltat del 80-75%, el blat al voltant del 40%. S’ha experimentat amb multitud de plantes, fruites i fins i tot animals els quals el ciutadà comprava sense conèixer la seva procedència ni com s’havien desenvolupat. Obama, farà prop d’un any, va aconseguir aprovar una llei federal per l’etiquetatge d’aliments transgènics. No obstant, no ha minvat els cultius d’aliments modificats en tot l’Estat federal. La Unió Europea té prohibit en la gran majoria de països membres el cultiu d’aliments transgènics regulats per una llei aprovada el 2015, tanmateix l’etiquetatge és obligatori. El TTIP (Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió) que s’està discutint entre els dos països des de fa anys pot provocar un canvi important en el rumb de l’ús o no dels transgènics i altres àmbits que divergeixen les dues parts. És un tema polèmic i amb molts interrogants per resoldre.

Per acabar, englobant els dos últims documentals “Decreixement” i “D’una forma més senzilla: la crisis com a oportunitat” de Luis i Manuel Picazo Casariego i Jordan Osmond respectivament, parlen de la importància d’adquirir uns nous hàbits en el dia a dia i promoure un estil de vida més auster, sense deixar de banda les nostres preferències, gustos o aspiracions i adquirir així una optimització dels recursos i de la nostra vida.

En aquests documentals s’exposa la problemàtica energètica i de consum dels països industrialitzats del 1r món, on el sistema capitalista ha engendrat tal mercat irresponsable que esgota els recursos de la terra permetent una manca inacceptable d’equitat d’aquests per altres països on la fam i l’alta mortalitat són el pa de cada dia. Un sistema que promou el tenir i no viure, la riquesa i no el benestar, la competitivitat abans que la cooperació. Cal un canvi substancial per aconseguir una millora de vida per tots i per mantenir el planeta que ja prou mal ha patit. Els documentals estan marcats per unes ideologies clares, el primer configurant a grans trets un sistema basant en la idea del “Socialisme ideal” i l’altre en convivències amb petites comunitats d’individus amb multitasques a idea de anarquisme.

Realment necessitem tant? Ens coneixem a nosaltres mateixos? Sabem què és el millor per a nosaltres? Ens està bé la vida que portem? Hi ha altres sistemes per obtenir el mateix? podem arribar a comprendre el que ens envolta amb uns altres ulls? Un servidor creu que si, i tu?

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*