La llum un bé privat a l’alçada de pocs?

Espanya, el quart país en despesa energètica més cara de tot Europa.

El passat dia 3 i 4 de Novembre de 2016 es va celebrar el 1r Congrés Català sobre la Pobresa Energètica a Sabadell. Van ésser 18 reptes i 8 dilemes els quals es van posar sobre la taula amb la participació de més de 350 professionals en la matèria. Per interès del lector, alguns d’aquests reptes són la creació d’una diagnosi local de pobresa energètica, com vincular aquesta en la salut amb polítiques públiques i programes d’intervenció, quins serien els més òptims, propostes per fer més accessible l’habitatge a les famílies, controls i regulacions acurades per una major eficiència, el tipus de finançament i ajudes, entre altres.

Per comprendre una mica el dilema plantejat, en els municipis de Barcelona s’ha incrementat actualment un 73% les ajudes a ciutadans per atendre la demanda de subministres. Són cada cop més les famílies que estan en situació de vulnerabilitat i obligades a viure en situacions nefastes quan es podrien mitigar i evitar en casos extrems pèrdues en vides humanes. Les empreses subministradores no tenen en compte els ens locals ni les entitats socials que estan en contacte directe amb les famílies. A més, el Tribunal Suprem ha rebutjat per segon cop la norma que regula el “bo social electrònic”, que implica una reducció del 25% en la tarifa elèctrica que paguen 2,4 milions de consumidors; principalment jubilats i llars amb renda baixa.

El cost del bo anava a compte de les empreses elèctriques i el TS dictamina que el mode de finançament és discriminatori. Fent així que el cost de dita subvenció recaigui directa o indirectament en els rebuts dels consumidors.

En el pla polític, Podemos, amb una postura ferma i contundent, ha portat el tema a Brussel·les reclamant a la Comissió Europea una alternativa al bo social. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va dir el següent: “S’ha d’obligar a les companyies que estan traficant i especulant amb béns de primera necessitat a que no facin talls en el subministrament fins que no constatin que hi ha una situació de vulnerabilitat”. Tanmateix, es va fer rellevància de la normativa europea relativa al mercat intern de l’electricitat i el gas, exigint a l’Estat de no suspendre la normativa a favor de la lluita contra la pobresa energètica.

Per l’altre banda, les companyies elèctriques han manifestat que el bo social ha de beneficiar exclusivament als col·lectius que realment ho necessitin i demanen que en la nova regulació s’estableixin criteris de renda, entorn als 10.000 euros l’any, per poder ser beneficiaris de tal ajuda.

Des de l’OCUC, davant la pèssima regulació del sector elèctric i en vista de la urgent necessitat de convertit aquest bo social una realitat, és obvi la necessitat d’una reforma urgent com la industria elèctrica ha presentat en el seu moment i altres sectors i col·lectius implicats. No obstant, regular aquesta ajuda mitjançant llindar de renda afavoriria a una exclusió massiva de famílies que ho poguessin necessitar. On posem el límit en funció de la necessitat real de les llars? Tot i tenir una renda superior a l’anomenada ja no s’està en risc de pobresa energètica? És un llindar en funció de cada individu de la llar, la família? Ajudarà als 2,4 milions de famílies necessitades o en seran forces menys? És un tema de molta controvèrsia però durant aquesta incertesa hi ha famílies que segueixen vivint en condicions inacceptables.

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*