A partir d’aquest 1 de gener de 2022 el dret de garantia serà d’aplicació als contractes relacionats amb la compravenda de béns existents o que s’hagin de produir o fabricar, i el subministrament de continguts o serveis digitals, incloent-hi els que tinguin per objecte l’entrega de suports materials que serveixin exclusivament com a portadors de continguts digitals.
Es podrà exigir el dret de garantia quan els béns i continguts o serveis digitals no compleixin una sèrie de requisits de conformitat. Segons el Reial decret llei 7/2021, de 27 d’abril, que modifica els termes del dret de garantia, s’estableix de forma més concreta aquests requisits, diferenciats en objectius i subjectius. Pel que fa als requisits objectius, hauran de ser aptes per al fi al qual es destinen normalment, tenir la qualitat i les característiques de la versió de prova, i presentar la quantitat, les qualitats, la durabilitat, l’accessibilitat, la funcionalitat, compatibilitat i seguretat que presenten normalment. Pel que fa als requisits subjectius, hauran d’ajustar-se a les característiques que s’estableixen en el contracte (tipus de bé, descripció, quantitat, qualitat, funcionalitat, compatibilitat i interoperabilitat, entre d’altres), de ser aptes per al fi indicat i entregar-se amb tots els accessoris i instruccions, i de subministrar-se amb les actualitzacions pertinents o ser actualitzats.
Els terminis de garantia dels béns adquirits a partir del primer dia de l’any seran de tres anys i els dels serveis o continguts digitals seran de dos anys. En el cas del subministrament continu de continguts o serveis digitals o béns amb elements digitals, serà el termini durant el qual s’hagi de subministrar. En el cas dels béns de segona mà, el termini serà de tres anys, a no ser que ambdues parts pactin un termini menor, que no podrà ser inferior a un any. A més, també s’han modificat els terminis de garantia de les reparacions realitzades durant la vigència d’aquesta i el termini durant el qual es presumeix que existia una falta de conformitat en el moment d’entrega del bé o servei, que passa a ser de dos anys, entre altres qüestions.
El consumidor podrà escollir entre la reparació o substitució del bé, excepte que una de les dues opcions resulti impossible, que una de les opcions tingui un cost desproporcionat en relació amb l’altre, o que l’alternativa pugui proporcionar-se sense majors inconvenients. Respecte als continguts o serveis digitals, es podrà exigir que siguin posats de conformitat.
Amb tot això, durant un termini mínim de 10 anys des que un bé deixi de fabricar-se, s’ha de garantir l’existència d’un servei tècnic adequat postvenda i de peces de recanvi, de les quals no se’n podrà incrementar el preu en les reparacions.