Només al 2021, les llars espanyoles van llençar a la brossa 1.245 milions de quilos de menjar, segons un estudi del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Però, si s’inclou en tot el sector, el malbaratament alimentari ascendeix a 7,7 milions de tones d’aliments.
Aquestes xifres posen de manifest l’enorme impacte del malbaratament alimentari i la ineficiència al llarg de la cadena de subministrament alimentari.
Les conseqüències van més enllà de l’impacte econòmic immediat, amb cada aliment que es malbarata es malgasten hores de treball i recursos naturals per produir-los, com l’aigua, l’energia o el sòl.
Aquesta situació es produeix en un context en el qual 6 milions de ciutadans a Espanya pateixen inseguretat alimentària, no poden accedir a una dieta que garanteixi les seves necessitats nutricionals de forma regular.
A partir d’aquest context, es crea la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, normativa que busca reduir el malbaratament d’aliments a través de mesures com la donació d’aliments no comercialitzables, la millora de l’eficiència en la cadena de subministrament alimentari i la creació de programes pel reciclatge d’aliments no comercialitzables.
Actualment, aquesta llei es troba en tràmit parlamentari i la seva aprovació està prevista a mitjans d’aquest 2023.
Amb aquesta llei, el nostre país avança amb el seu compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) inclosos en l’Agenda 2030. Es pretén reduir un 50% els residus alimentaris per càpita a les llars i hostaleria, i reduir un 20% les pèrdues d’aliments en les cadenes de producció i subministrament.